Com no parar quiets i seguir en peu

Bufandes i calendaris! I llapis i llibreta sota el braç per no perdre’ns res…
Així és, aquests dies de menys moviment al blog són deguts al ple calendari que està arribant.

Per una banda comencen les portes obertes de molts col·legis amb metodologies molt interessants per conèixer; per una banda més, cursos i més cursos super interessants. Massa interessants com per no fer-los, de fet. I així estic, buscant racons per trobar i comparar cursos i anar seleccionant i preparant el cervell per a noves experiències que puguin enriquir el creixement personal de les colònies; i, per tercera i última banda, elles mateixes. Les colònies arribaran en un tres i no res i es mesclen les ganes infinites de saludar als nens i nenes que entraran per la porta amb les ganes de preparar el material i els espais. (Com les idees pel jardí que hem anat comentant.)

Però al blog li tinc molta estima i no el deixaré tampoc de banda 😀 Avui us comparteixo l’experiència que vaig tenir a una xerrada de Miguel Castro sobre Educació Creadora, Joc i Aprenentatge*.

Miguel Castro s’ha format en l’educació creadora amb Arno Stern (potser us sona el nom, o el cognom, ja que d’Stern us n’he comentat a aquesta altra entrada el fill i el seu llibre Yo nunca fui a la escuela).
Crec que és relativament necessari conèixer els personatges de qui has escoltat una xerrada que t’ha agradat. Més que res perquè si t’ha creat una sensació positiva pot ser per empatia, admiració o curiositat, i això comporta un procés que pot ser interessant de conèixer (ja sigui per la curiositat o per aprendre d’ell).

El cas és que la xerrada fou molt agradable en diversos aspectes: Miguel Castro ens va presentar el tema central, Joc i aprenentatge, amb imatges de la seva família i el transcurs que havia agafat un dia a dia sense presència de llibres infantils, aparells electrònics com tabletes, tamagotchis o televisió (però sí ràdio, reproductor de CDs, etc. -espero que es pugui notar la diferència-) i amb llibertat absoluta per aprendre. L’ambient de casa i familiar (tenien una casa a un poble, al camp, i una altra vivenda, crec que un pis, a Bilbao), la gent del barri i la mescla de natura i ciutat eren el seu entorn d’aprenentatge. Què en resulta d’aquesta quotidianitat? Unes nenes (les filles) que desenvolupen gustos diferents però sincers, que els han fet propis i els han extrapolat a molts àmbits per, a mida que creixien, poder arribar encara més lluny i alimentar les ganes d’aprendre i millorar.
Aquests casos ens els va mostrar molt amablement amb fotografies, per exemple, on es veien partitures fetes a mà sense gaire sentit musical, en el sentit estricte que un músic no les pot interpretar (si no és que entén la manera d’expressar-se de la jove), però elles les havien fet i elles sí que les podien tocar, fins i tot, amb el piano de casa.
Amb el fet d’aprendre a escriure uns anys abans, Miguel Castro ens té preparades unes fotografies que fan treure més somriures: formes que simulen lletres i lletres del revés, a trossos… el cas és que elles anaven provant fins sentir-se satisfetes; la curiositat per millorar-les (si entenem que per millorar-les es fan inteligibles per un altre lector de la mateixa llengua), per aprendre l’abecedari, per fer frases i per escriure contes, arribaria sola.

L’assistència a aquesta xerrada es devia precisament a la curiositat de conèixer la l’aprenentatge natural i innat d’un infant, a la voluntat de veure de més a prop una “educació” lliure de judicis, normes i restriccions (més enllà de les generals que tota la família decidís respectar).
Són passes que es prenen per poder oferir als infants i joves que vénen de colònies i a les famílies que vénen a l’estiu una experiència més pròpia, espontània i enriquidora.

Seguiria exposant-vos exemples atractius sobre l’entreteniment i reflexió que ens va donar la xerrada, però espero haver-vos motivat a buscar Arno Stern, Miguel Castro o Educació Creadora. Afegeixo, abans d’acabar, si aneu a Bilbao, entreu i busqueu l’adreça del taller de Diraya (i compartiu-nos l’experiència! ). Personalment encara no hi he anat, però amb els valors que representa, crec que és visita obligada per trencar estrés i prejudicis i conèixer-se a un mateix.

Últim punt per motivar-vos i acabo! Entrevista curta i desenfadada a Arno Stern pel seu llibre. Bé, concretament per allò que significa el títol del seu llibre 😉

À plus tard!

*Us deixo aquí l’enllaç dels cursos de Rosa Sensat, recomanadíssims per tota aquella persona que es dediqui o tingui gran interès en els infants i no tant infants i el seu aprenentatge des d’un punt de vista respectuós i actiu.
http://www.rosasensat.org/cursos/116/107:4/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *