Tornar a classe amb la joguina sota el braç

Tornar a classe es fa una muntanya molt gran per a alguns nens i nenes; per a d’altres, és més aviat una alegria que aprofiten per compartir amb els companys allò que els han donat per Nadal.

Però, per què alguns nens no se senten bé a l’escola?

A les colònies d’anglès de l’estiu passat, vam tenir a una nena que tenia tanta anyorança amb la família que va voler tornar. El poble d’on venien era a prop i, encara que els companys la recolzaven i animaven, ella va decidir marxar. Tot i així, tots ens vam quedar amb l’alegria que ens compartia als jocs i a les sortides i, la seva germana, que també feia les colònies d’anglès, va gaudir tota la setmana sense cap problema.

11112794_10153115547068198_7715773796775323130_o

La possibilitat de tornar a casa té molt de sentit si, sobretot, és contrastada amb forçar a l’infant: ja sigui amb una activitat, un joc, una sortida o qualsevol altre cosa, forçar crea un efecte contraproduent. També cal que es distingeixi de l’impuls per animar que a vegades fem: no es el mateix forçar o reprimir un infant que motivar-lo a provar el joc que es mira de reüll però que li crea una angoixa i una timidesa que no sap vèncer. Aquestes inquietuds que limiten es poden ignorar tranquil·lament amb un ambient familiar, respectuós entre infants i adults: si no hi ha possibilitat de ser jutjat, no hi ha raons per sentir-se tímid o cohibir-se. Per tant, participa.

Tornar a classe amb la joguina sota el braç és una imatge que associem a l’etapa infantil, com a molt a l’educació primària, però la joguina a la secundària pot ser també un tornavís, un pot de pintura o el telèfon mòbil.

Si associem la imatge a infantil, pot molt ben ser també perquè associem joc, lleure i distraccions amb l’etapa que ho respecta: l’etapa infantil respecta que els infants entrin per la porta amb un peluix o es passin el dia jugant amb el carretó del pati. Si estan dins la classe, potser els manen respectar el silenci mentre el o la profe parla, de respectar l’ordre o de respectar els objectes perquè no es trenquin. En canvi, però, els respectem quan fan la migdiada amb el seu trenet, quan escolten en silenci un conte amb una pilota entre les mans o quan juguen al sorral amb una regadora. I és que tots ens hi hem trobat: com més diem que no, més troben ells una relació entre conceptes per poder fer-los servir i conèixer-los bé -sorral i regadora, aparell de plàstic on pot entrar-hi sorra i fer que pesi més l’objecte, què té de dolent?- o posen a prova per què no és el moment de fer servir un objecte concret -el nen sap perquè, quan i on s’usa la pilota, però com se li ha dit que no és el moment, acumula l’energia i les ganes tenint a prop l’objecte i fent cas perquè no el renyin i el limitin també després-.

10898222_793660154034254_4074240289583343429_n
Grans i petits concentrats amb els mapes d’Els Ports per la cursa d’orientació deixant de banda la resta.

Quan són més grans, les restriccions són més evidents: el mòbil no es pot fer servir si no és a fora de l’escola (i no s’hi val en sortides escolars), no es pot parlar entre companys, el material s’agafa i es deixa on toca i quan es diu… Pel que fa als mòbils, tot i així, veiem a les colònies que alguns tutors canvien d’idea i deixen fer servir el mòbil durant algunes hores -al cap i a la fi, moltes vegades és el contacte que volen mares i pares el que reforça la distracció- i, si alguns podien creure que els joves s’allunyarien de les activitats, ells mateixos ho desmenteixen! Si no 100%, gran part.
Si tenen llibertat per escollir, per jugar i participar i no ser jutjat, per investigar i “ser nen” altra vegada, abandonen el mòbil i aprofiten per tocar i pujar les oliveres del jardí, penjar-se del rocòdrom o tirar-se pintura per sobre amb la resta de companys.

És un goig també de veure com infants, nens i joves gaudeixen al riu coneixent-lo amb uns quants reptes dels monitors i més encara per compte propi; i és encara més divertit de veure com comencen destruint els cartrons del Taller dels genis i acaben esbufegant i fent funcionar la imaginació fins posar-se mans a l’obra i crear allò que han imaginat 😀

Us deixem un vídeo molt interessant. Molt recomanats tots els que puja (la majoria tenen un toc d’humor desenfadat). Es diu Míriam Tirado i porta A flor de pell (té posts en castellà 😉 ).

Què els agrada més als vostres fills, filles, germans, néts… de l’escola?
Us agraden les colònies en família?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *